Aquesta setmana la premsa andorrana recollia una noticia sobre la intenció del Ministeri d’Interior de demanar col·laboració als bancs andorrans pel cobrament de les multes mitjançant la xarxa de caixers.
Aquesta notícia m’ha fet pensar en una experiència pròpia viscuda en els dos viatges que he fet els dos últims anys a Estats Units.

He fet 14000 km aproximadament per les carreteres americanes i en el primer viatge em van sancionar per sobrepassar l’hora  al parquímetre. El primer pensament, i el que vam fer, va ser ignorar-ho, però la sorpresa va ser que a la tornada a Andorra, uns 15 dies després, ja tenia el càrrec a la meva VISA.

En 15 dies, els americans s’havien cobrat la multa! D’acord en que era un cotxe de lloguer i tenien les meves dades, però no deixa de ser sorprenent l’excel·lent eficiència en la gestió: L’estat de Califòrnia havia avisat a la companyia de Lloguer i aquesta cobrava la multa en 15 dies, afegint les seves despeses de gestió.

Aquest any he tornat a Estats Units, i malauradament a Washington ens van multar, aquest cop 100 dòlars! Per passar-nos 7 minuts de l’hora.
En aquesta ocasió vaig pagar la multa abans que la companyia de lloguer ho fes, per evitar el recàrrec, i se’ns oferia vàries formes de fer-ho, fins i tot per Internet que va ser la forma que vaig escollir.

Les conclusions que en trec són les següents:
A Andorra els comuns no són capaços ni de comunicar-se les multes entre ells.
A Andorra t’has de desplaçar imperativament per pagar les multes, ja sigui al Comú, o a la Policia.
No tothom pots desplaçar-se a pagar en l’horari establert, molta gent té horaris incompatibles.
Els tràmits que es poden realitzar per Internet a Andorra són gairebé inexistents.

Algunes imatges de la multa i del procès de pagament realitzat al portal web de l’Administració del Districte de Columbia:

No acostumo a obrir PC’s, no em dedico al maquinari però de tant en quant reaprofito algun equip antic per fer funcions de tallafocs o altres tasques de xarxa.

Aquesta setmana he tingut que preparar un tallafocs i en obrir la màquina per punxar-hi una ethernet m’he trobat amb el panorama que veieu a la foto, m’he acollonit en veure tal ecosistema i he pensat que igual em saltaria alguna criatura extraña a la cara. El Jordi m’ha aconsellat que anès a buscar una mascareta, però al final me l’he jugat, he punxat la tarja ràpidament i he tancat la caixa.

Interior del PC

Des del passat dia 1 de novembre l’arxiu de vídeos a Internet de la televisió pública catalana, 3alacarta.cat, és d’accés lliure i gratuït.

És una bona notcía, disposarem de 75000 vídeos enmagatzemats als sistemes de televisió per internet de TV3 i amés tenen previst afegir molts més continguts, i també un nou apartat en Alta definició.

En el següent enllaç hi ha els detalls: Enllaç

M’encanta veure televisió d’aquesta manera, quan vull i el que vull, sense dependre d’horaris, sabent prèviament si val la pena el visionat i sense patir en excès l’esgotadora publicitat.

Donar-se de baixa de Facebook és possible, no està gaire clar com fer-ho, així que aquí indico el lloc exacte:

http://www.facebook.com/help/contact.php?show_form=delete_account

Mai es sap quan el podem necessitar!

La situació ha arribat a un punt que és insostenible, el servei de bloglines, un dels primers gestors RSS online cada da funciona pitjor, hi ha fils de sindicació que no s’han actualitzat en 10 dies!

És una llàstima que aquest servei web s’hagi deteriorat tant, a Internet es comenta que Ask, la empresa que el va comprar, no hi invertiex el necessari i acabarà per desapareixer.

Per sort éls blocs que hi tinc donats d’alta es poden migrar facilment cap a altres plataformes, i és el que he fet, a partir d’ara faré servir Google Reader, que ara per ara sembla el millor gestor RSS online.

Google disposa de documentació per orientar a les persones que volen canviar de sistema aquí.