Sonata és un dels millors clients per poder controlar el servidor musical MPD, és un client programat en Python i la llibreria GTK+, i és lliure,com de costum en tots els programes que utlitzo, té llicència GPL.

El programa s’integra perfectament en l’escriptori GNOME de linux, a l’àrea de notificació, el millor lloc per tenir el programa accessible en tot moment.

La propera versió de Sonata estarà traduida al català, m’he ocupat de la traducció i la setmana passada la hi vaig enviar al responsable del projecte que ja ha decidit incloure-la.

A part de controlar tots els aspectes normals de reproducció de música del servidor MPD, té tres característiques que el fan especialment interessant:
- Descarrega automàticament la caràtula del disc que està sonant, si és que no la tens ja.
- Descarrega la lletra de la cançó que està sonant.
- Cerca informació del grup a la wikipedia

D’aquesta manera, a part d’escoltar la música pots instruir-te sobre el grup, i si t’animes cantar la cançó, cosa que segons la persona pot ser un martiri per la gent del seu voltant a l’hora que solidari en la lluita contra la sequera.

Music Player Daemon és un programa que ens permet reproduir música però amb una particularitat interessant, permet controlar el seu funcionament a través de la xarxa.

Amb aquest programa i un ordenador connectat a uns altaveus tindrem el perfecte jukebox que podrà ser controlat per qualsevol usuari de la xarxa local de l’empresa de forma remota mitjançant una web.

El MPD permet reproduir varis formats de música, MP3, Ogg Vorbis, FLAC, AAC, Mod, arxius WAV, i fins i tot permet connectar-se a ràdios per Internet. Està disponible per a sistemes operatius Linux i BSD i és programari lliure sota la llicència GPL.

Per muntar el sistema necessitarem un ordenador, podem reciclar-ne un d’antic donat que el programa no es gens exigent, per posar un exemple, el sistema que tenim en marxa és un pentium II a 300 Mhz, 128 Mb de Ram, un disc dur de 160 GB i una tarja de só.

El sistema operatiu utilitzat és GNU/Linux Debian, sense entorn gràfic ni res especial, la instal·lació del MPD és bastant sencilla, hi ha disponible una guia a la web de MPD, en sistemes basats en Debian es redueix a un simple ‘apt-get install mpd’

Al servidor, a part del MPD instal·larem el programari servidor de pàgines web Apache amb suport pel llenguatge PHP i el client phpmp, això ens permetrà controlar el funcionament del mpd mitjançant una web i el nostre navegador.

Aquesta és una de les maneres de controlar el programa, però n’hi ha d’altres, en aquesta pàgina hi ha tots els clients disponibles.

El fil musical que tenim a la feina es basa en aquest programa i ja fa tres anys que un dia i un altre va animant la nostra jornada laboral.

Des de fa uns mesos, no gaires, a Andorra podem fer ús de la tecnologia 3G per accedir a Internet.
A continuació detallaré la configuració necessària per accedir des d’ Ubuntu Linux mitjançant un mòbil Nokia N70, la connexió entre els dos la faré per bluetooth.

Així doncs l’escenari que tinc és :

• Un portàtil Macbook
• Un telèfon Nokia N70 amb bluetooth
• Una Companyia teléfonica que ofereix accès 3G a preus abusius, STA.

Comencem per enllaçar el telèfon i el portàtil mitjançant Bluetooth:

• Activem el bluetooth al telèfon i fem que sigui visible a tothom.
• Obrim un terminal i escrivim: sudo hcitool scan
  Aquesta comanda cercarà dispositius bluetooth al nostre voltant, a la següent captura mostro el resultat:
  
• Ara ja tenim el identificador (MAC) del telèfon, per aparellar-los escrivim: sudo hcitool cc 00:15:A0:xx:xx:xx
  Hem de tenir cura de posar bé la MAC del nostre dispositiu, tot seguit ens demanarà el pin bluetooth, el posem i ja estaran aparellats.
• Ara hem de consultar al mòbil els serveis bluetooth que ofereix, ens interessa trobar el que correspon a la descripció “Dial-up” i en quin canal està, en el meu cas el 3 (crec que per tots els nokia és aquest)

  Això ho fem amb la comanda : sudo sdptool browse 00:15:A0:xx:xx:xx

• Un cop sabem el canal, hem d’editar el fitxer /etc/bluetooth/rfcomm.conf, ho fem amb la comanda : sudo vi /etc/bluetooth/rfcomm.conf.
  Hem d’ afegir a aquest fitxer el següent:

  rfcomm0 {
  bind yes;
  device 00:15:A0:xx:xx:xx;
  channel 3;
  comment “Dial-up Nokia N70″;
  }

Ara queda el més fàcil, configurar l’accès 3G:

• Editem el fitxer /etc/wvdial.conf : sudo vi /etc/wvdial.conf i el deixem així:
  

  [Dialer Defaults]
  Init1 = ATZ
  Init2 = ATQ0 V1 E1 S0=0 &C1 &D2 +FCLASS=0
  Init3 = AT+CGDCONT=1,”IP”,”internet”
  New PPPD = yes
  Modem = /dev/rfcomm0
  Phone = *99***1#
  Username = “”
  Password = “”
  Stupid Mode = 1
  Auto DNS = 1

Ja ho tenim tot a punt, cada cop que vulguem connectar haurem de fer la comanda:
sudo wvdial
I per tallar la connexió, un simple Control + C en el mateix terminal.

Desconec si tot això es pot fer gràficament, jo soc de la vella escola i em trobo còmode en la negror de la consola.
I per acabar, no abuseu gaire fent connexions per 3G o la vostra butxaca se’n ressentirà!

Curiòs el post que últimament es veu en blogs de companys informàtics, consisteix en esbrinar quines són les comandes que fem servir més la gent que treballem amb sistemes Linux.

La comanda per calcular-ho és aquesta :

history | awk '{print $2}' | awk 'BEGIN {FS="|"} {print $1}'|sort|uniq -c | sort -rn | head -10

Aquí el meu top 10, primer es llista les vegades que he fet una comanda i després la comanda:

158 cd
73 ls
65 vi
61 svn
22 rm
17 ssh
16 mv
13 ncftp
10 whois
7 /home/franc/scripts/convert

Si, ja ho sé, una tonteria de post que no importa a ningú

Acabo de rebre els cd’s de la darrera versió d’Ubuntu Linux, coneguda com la 7.04 o Feisty Fawn.
Només m’han enviat tres juntament amb unes pegatines, quin en vulgui un és lliure de pasar pel despatx i demanar-me’n una.

Per tal d’utilitzar comodament els programes de veu per IP amb el portàtil m’he comprat un mans lliures Bluetooth, el Jabra BT250V.
L’he provat intensivament durant un parell de mesos i funciona realment bé.
És un adaptador que tan pots fer servir amb l’ordenador com amb un telèfon mòbil, l’únic requisit és que es disposi de bluetooth.
Primerament el vaig provar amb MacOSX i em va donar algun que altre problema a l’hora de configurar-lo, no hi havia manera d’aparellar-lo i desconec per quin motiu. Vaig contactar amb el servei tècnic de Jabra per comentar el problema i la seva resposta va ser que els seus dispositius no eren compatibles amb Mac. Tot i la resposta ho vaig intentar uns quantes vegades més i … connecta ! No sé qie he fet però funciona !!

Però en fi, l’important és que em funcionés en Linux, amb la Ubuntu que tinc al meu portàtil, aquí no vaig tenir ni un problema, configuració fàcil i ràpida.
El primer és aparellar l’auricular amb el portàtil, això amb una Ubuntu és fa així :

1r- Busquem els dispositius bluetooth pròxims:
En un terminal escriure:
hcitool scan
Se’ns mostraran els dispositius descoberts en la forma:
00:15:A0:XX:XX:XX Jabra-BT250V
2n-Ara és moment d’aparellar, i es fa amb aquesta comanda:
hcitool cc 00:15:A0:XX:XX:XX (Cal posar la Mac del dispositiu adient)

Doncs ja està, cada cop que necessitem l’auricular cal que l’actievm, i això ho podem fer amb un script que he trobat per Internet i que va força bé. El podeu trobar aquí. [Enllaç]

Jo faig servir Ekiga per veu per Ip amb Linux, i amb l’auricular bluetooth funciona de meravella!