Truecrypt és una eina que ens permet xifrar i ocultar els continguts de discs externs o de les tant utilitzades memòries USB externes.

Això és especialment útil per garantir la confidencialitat de les dades que transportem en les petites memòries, tant susceptibles de ser perdudes o oblidades en ordinadors aliens.

El programa té una interfície gràfica que simplifica notablement el seu ús, tant per crear el nou volum xifrat com per a gestionar-lo, però també es pot utilitzar el programa mitjançant ordres a la línia de comandes, cosa que es especialment útil de cara a realitzar scripts i automatizar procesos de backup, per exemple.

Hi ha versions per varis sistemes operatius, la de linux és la que jo he provat i funciona a la perfecció.

La única pega que li he trobat és que ha trigat dues hores en preparar el disc que he utilitzat per fer la prova, un Western Digital de 160GB.

Disc dur extern

Interfície gràfica del Truecrypt

El 17 de juny es presenta la nova versió de Firefox, el millor navegador d’Internet existent, i es vol batre un rècord mundial que consisteix en ser el programa més descarregat en un periode de 24 hores.

Fins a les 17h00 UTC (Les 19h00 a Andorra i Pirineus) del dia 18 de juny podem participar en aquest record descarregant el navegador des de la web de Firefox.

A l’hora d’escriure aquest post ja s’han realitzat 213 descàrregues des d’Andorra! i 3 milions en total!

Avui m’he entretingut a fer fotos a la instal·lació de fibra òptica que han fet a l’edifici on tenim el despatx.
A veure si algú troba les diferències entre l’antiga instal·lació de coure i la nova de fibra òptica:

El coure de tota la vida i funciona encara que no ho sembli !

El nou cofre de Fibra Òptica, què bonic !

Realment és un projecte molt important pel país, per un cop a la vida tinc la sensació de que anem per davant d’altres països i que aprofitem la mida del país i la capacitat econòmica de la parapública per fer coses importants.

Però no tot és perfecte:
- De nou torna a fallar la comercialització, és car, i de moment no hi ha res orientat a empresa.
- La transferència de dades no és il·limitada, un atre despropòsit.
- Que passarà quan totes les llars d’andorra es connectin a 100 Mb/s a Internet ? Es dimensionaran correctament els enllaços internacionals? Això d’Internet el que té és que no està tot a Andorra

Torno a insistir, i és el meu discurs de sempre, cal que la STA faci un esforç i faci més accessible la tecnología a tothom, i això es fa abaratint les tarifes, no hi ha cap altra manera.

Pel títol podríem pensar que parlo de la popular telenovela mexicana, doncs no, el post va dedicat als bancs, que sembla que això de la crisi no va amb ells. [enllaç]
Ja pots ser potent i tenir molts recursos que els problemes tècnics tampoc et respectaran.

Ai, aquest proxy invers traidor

Sonata és un dels millors clients per poder controlar el servidor musical MPD, és un client programat en Python i la llibreria GTK+, i és lliure,com de costum en tots els programes que utlitzo, té llicència GPL.

El programa s’integra perfectament en l’escriptori GNOME de linux, a l’àrea de notificació, el millor lloc per tenir el programa accessible en tot moment.

La propera versió de Sonata estarà traduida al català, m’he ocupat de la traducció i la setmana passada la hi vaig enviar al responsable del projecte que ja ha decidit incloure-la.

A part de controlar tots els aspectes normals de reproducció de música del servidor MPD, té tres característiques que el fan especialment interessant:
- Descarrega automàticament la caràtula del disc que està sonant, si és que no la tens ja.
- Descarrega la lletra de la cançó que està sonant.
- Cerca informació del grup a la wikipedia

D’aquesta manera, a part d’escoltar la música pots instruir-te sobre el grup, i si t’animes cantar la cançó, cosa que segons la persona pot ser un martiri per la gent del seu voltant a l’hora que solidari en la lluita contra la sequera.

Music Player Daemon és un programa que ens permet reproduir música però amb una particularitat interessant, permet controlar el seu funcionament a través de la xarxa.

Amb aquest programa i un ordenador connectat a uns altaveus tindrem el perfecte jukebox que podrà ser controlat per qualsevol usuari de la xarxa local de l’empresa de forma remota mitjançant una web.

El MPD permet reproduir varis formats de música, MP3, Ogg Vorbis, FLAC, AAC, Mod, arxius WAV, i fins i tot permet connectar-se a ràdios per Internet. Està disponible per a sistemes operatius Linux i BSD i és programari lliure sota la llicència GPL.

Per muntar el sistema necessitarem un ordenador, podem reciclar-ne un d’antic donat que el programa no es gens exigent, per posar un exemple, el sistema que tenim en marxa és un pentium II a 300 Mhz, 128 Mb de Ram, un disc dur de 160 GB i una tarja de só.

El sistema operatiu utilitzat és GNU/Linux Debian, sense entorn gràfic ni res especial, la instal·lació del MPD és bastant sencilla, hi ha disponible una guia a la web de MPD, en sistemes basats en Debian es redueix a un simple ‘apt-get install mpd’

Al servidor, a part del MPD instal·larem el programari servidor de pàgines web Apache amb suport pel llenguatge PHP i el client phpmp, això ens permetrà controlar el funcionament del mpd mitjançant una web i el nostre navegador.

Aquesta és una de les maneres de controlar el programa, però n’hi ha d’altres, en aquesta pàgina hi ha tots els clients disponibles.

El fil musical que tenim a la feina es basa en aquest programa i ja fa tres anys que un dia i un altre va animant la nostra jornada laboral.