Aquesta setmana la premsa andorrana recollia una noticia sobre la intenció del Ministeri d’Interior de demanar col·laboració als bancs andorrans pel cobrament de les multes mitjançant la xarxa de caixers.
Aquesta notícia m’ha fet pensar en una experiència pròpia viscuda en els dos viatges que he fet els dos últims anys a Estats Units.

He fet 14000 km aproximadament per les carreteres americanes i en el primer viatge em van sancionar per sobrepassar l’hora  al parquímetre. El primer pensament, i el que vam fer, va ser ignorar-ho, però la sorpresa va ser que a la tornada a Andorra, uns 15 dies després, ja tenia el càrrec a la meva VISA.

En 15 dies, els americans s’havien cobrat la multa! D’acord en que era un cotxe de lloguer i tenien les meves dades, però no deixa de ser sorprenent l’excel·lent eficiència en la gestió: L’estat de Califòrnia havia avisat a la companyia de Lloguer i aquesta cobrava la multa en 15 dies, afegint les seves despeses de gestió.

Aquest any he tornat a Estats Units, i malauradament a Washington ens van multar, aquest cop 100 dòlars! Per passar-nos 7 minuts de l’hora.
En aquesta ocasió vaig pagar la multa abans que la companyia de lloguer ho fes, per evitar el recàrrec, i se’ns oferia vàries formes de fer-ho, fins i tot per Internet que va ser la forma que vaig escollir.

Les conclusions que en trec són les següents:
A Andorra els comuns no són capaços ni de comunicar-se les multes entre ells.
A Andorra t’has de desplaçar imperativament per pagar les multes, ja sigui al Comú, o a la Policia.
No tothom pots desplaçar-se a pagar en l’horari establert, molta gent té horaris incompatibles.
Els tràmits que es poden realitzar per Internet a Andorra són gairebé inexistents.

Algunes imatges de la multa i del procès de pagament realitzat al portal web de l’Administració del Districte de Columbia: